Bones sensacions al Duatló d’Alta Muntanya de Vilallonga de Ter. (5 setembre 2009)
Després del castanyot amb BTT al duatló d’Andorra i d’un estiu de pel·lícula, amb sopars a la fresca, cervesetes i platja, mooolta platja, la nostra secretària es canvia el bikini per posar-se l’uniforme del Trail MasVirgili.com i provar sort a Vilallonga de Ter. Voleu més info? Aquí va, de la mà del prota.
El que dèiem, un juliol de baixa per lesió i un agost combinant les vacancetes full equip, amb tot el que comporten i també uns quants entrenillus. Si,si, per què no dir-ho? És clar que he entrenat a la mínima que he pogut! Per això estic aquí. Però la veritat és que aquest duatló em feia bastant de respecte ja que no tenia prou clar si hi arribava preparat.
Després del castanyot amb BTT al duatló d’Andorra i d’un estiu de pel·lícula, amb sopars a la fresca, cervesetes i platja, mooolta platja, la nostra secretària es canvia el bikini per posar-se l’uniforme del Trail MasVirgili.com i provar sort a Vilallonga de Ter. Voleu més info? Aquí va, de la mà del prota.
El que dèiem, un juliol de baixa per lesió i un agost combinant les vacancetes full equip, amb tot el que comporten i també uns quants entrenillus. Si,si, per què no dir-ho? És clar que he entrenat a la mínima que he pogut! Per això estic aquí. Però la veritat és que aquest duatló em feia bastant de respecte ja que no tenia prou clar si hi arribava preparat.
Tot comença dissabte, després el briefing, que em trobo el nostre amic Joan Farnós, amb el seu fillol velocista acompanyats del Xavi Descarrega. La seva proposta de sopar plegats em va semblar fantàstica, doncs m’estalviava de fer el paperet de viatjant de bijuteria sopant sol a la fonda del poble. La veritat és que al final ens vam cruspir un bon soparet on hi va cabre de tot (cargols, “ous cuits amb aigua”, uns calamarets de por i per postre un bon plat de macarrons en plan menú infantil, i és que ens oblidàvem dels hidrats!), amb tot això vi, cava i bona companyia. Com uns senyors.
Diumenge al matí sona el despe i toca baixar a esmorzar, aquesta vegada en companyia del Quim Comas, del CN Vic. No ens pensàvem pas que al final ens trobaríem entrant junts a meta!
Són les 9 del matí i fa un sol de dallonses. Sembla que tindrem calor. A primera línia de sortida un lloc reservat pels pros. Que si Zapater, Cuadros, Pinsach, Compte, Toti Bes, Farnós, Barrufet, Calderon,....ja els coneixeu. Darrera d’ells anàvem la claca, a omplir. En total uns 200.
Toca el pito i s’acaba la broma. Estem a Vilallonga de Ter, a 1.067m i davant tenim 46 km (16 BTT + 12 run + 18 BTT), un desnivell acumulat superior al 4.000 m i dues ascensions a més de 2.500 m. Els inicis en BTT són neutralitzats fins a la cruïlla que ens porta a Tregurà, en aquest tram s’escalfen motors i un pot veure quines sensacions té. Les meves no van ser dolentes. Comença la carretereta de Tregurà fins que agafem un camí on cal el plat petit, aquí el grup ja està estiradíssim. En alguns trams fins i tot cal baixar de la bici. Per davant els susodichos pros fan de les seves, pujant com a motos i nosaltres aguantem com podem. Per la meva part, no tinc males sensacions i em col·loco dels 40 primers, aguantant com puc la roda d’un vell conegut com el Pep Permanyer.
Arribem a la transició amb 16 km fets i guanyant més de 1.000 m, els de davant ja ens treuen gairebé quinze minuts. Faig el 42è a la transició on em calço i estreno les noves Speed Cross 2, una barreta, isotònic i la gorra. Hem de fer dues ascensions de 600m cadascuna en 12 kms. Les primeres rampes em deixen clavat, però en cinc minuts em recupero de tal manera que no deixo res per després i començo a passar gent. La pujada al Fontlletera (2.575m) reupero unes 10 o 12 posicions. Aquí trobo el Xavi Descarrega, de les Terres de l’Ebre, que es recorda dels calamarets i els cargols. Baixo fins a l’avituallament del Coll dels Tres Pics i em diuen que vaig dels vint o trenta primers (com si no hi hagués gaire diferència entre una cosa o l’altre, saps? bé, la voluntat és el que compta, de bon rotllo eh...). Com sigui que m’animo i a la baixada encara passo més gent i trobo el company d’esmorzar. Fins aquí la part més bonica on dues noies molt maques t’oferien tallets de poma i amb un gran somriure t’animaven pel que et quedava. Em sentia lleugeret i fort a la vegada........era un miratge.
Quedava la terrible pujada al Balandrau (2.585m), amb les cames trinxades i un sol infernal. L’ascensió la faig amb en Quim Comas i en Llibert Fortuny, aguantant i només perdent posicions entre nosaltres. Un cop hem fet cim, la baixada es fa pel dret però flanquejant, pel que toca córrer amb molta prudència per no trinxar els turmells. Bé, això és la teoria. La veritat és que tothom baixava ràpid com podia per oblidar el calvari el més aviat millor.
Arribem a la transició i les sensacions són de trinxamenta total. Els jutges de la Federació ens tenen preparat un regalet pels pardillus que portavem el dorsal més enllà dels 40 primers aprox. Us explico: com que entràvem a la transició pel mateix lloc on havíem sortit i també tornàvem a sortir, calia fer un invent per fer arribar els corredors fins al final per fer-ho equitatiu. Això també és el que diu la teoria. Però no sé si se’ls va acabar la cinta, hi va haver tongo directament, o algú ha d’anar al setembre de mates i física, però la cinta arribava fins els 40 primers aprox on ells ja giraven. Jo portava el dorsal 187!!!, és a dir, vaig haver de fer uns 150 m més d’anada corrent i 150 m més de tornada amb la BTT a la mà corrent amb les comodíssimes sabates de BTT. Que quedi clar que de fer el 34 al final a fer el 30 seguiré sent igual de pobre, però no costa res fer les coses amb sentit comú.
Bé, baldat, trinxat i una mica mosca, agafo la BTT per encarar la tornada. Un inici de “falsu llanu”, que diu el Perico, i que acaba amb un repetxó abans d’una llarga baixada tècnica, molt guapa, plena d’escórrecs. Calia estar a l’aguait. Aquí em retrobo amb el Quim que a uns pocs kms de meta em deix clavat en un repetxonet infernal. Al final, arribo el 34è de la general i 7è veterà i un temps de 3:34:20. Molt millor que l’any passat que vaig fer quasi el cent. Començava el finde amb dubtes i acabo content de les sensacions, però amb deures per fer. Les Salomon: impecables de veritat. Personalment crec que aquest duatló es fa més dur que el de Queralbs, els trams de BTT molt més tècnics, tant de pujada com de baixada i amb alternança i els trams a peu amb dues ascensions,....molt dur,......però molt guapo.
Com sempre, tinc el que em mereixo. Els 300 metres de més només decideixen un podi i no els llocs que jo ocupo, però calia dir-ho. Que algú ho vegi com una crítica constructiva. L’organització, per tota la resta, molt bé. Un bon ambient. Vilallonga de Ter i el Ripollès en general, un lloc on sempre tornar del bé que et tracten.
Els guanyadors van ser el Dídac Cuadros en homes i la Núria Picas en dones.
Destacar la gran cursa que va fer el nostre amic Joan Farnós, 10è de la general i 2n veterà amb un temps de 3:13:59, un lloc davant d’en Barru anant en tots moments amb els millors, com ja ens té acostumats. És un màquina, sopant vaig seure al seu costadet per si se m’enganxava alguna cosa, però res de res. Hauré d’entrenar, que és el que fa ell.
Bé, si no pillem el gripAssu, ens veiem a Queralbs, si és que queden entrades. Si no, sempre queden les del sorteig dels socis del Barça, com a U2.
Classificacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada